Ite est Placido Cherchi? Duas o tres cosas, pro detzidere de èssere sardos

 

Li sunt semper pràghidos sos tìtulos e sos cuntzetos chi faghent torrare sa conca a sas formas de sa geometria, «Il cerchio e l’ellisse», o chi isterrent arresonos mai tzertos e seguros, «Il peso dell’ombra» – «Il recupero del significato» – «Il signore del limite» – «La riscrittura oltrepassante» – «Percorsi materici» – «L’ethos del trascendimento», o galu ponent in campu polìticas de sa dialètica, «Le dialettiche risolventi dell’”autocritica”» – «Le dialettiche del ritorno» – «Etnos e apocalisse: mutamento e crisi nella cultura sarda e in altre culture periferiche». Su mele suo fiant Ernesto De Martino, sa Sardigna, Klee-Nivola-Sciola, totus isperiados, medas bortas, boghende a pitzu caminos e camineras marxistas. Pariat chi faeddaiat in suspu, pro pagos, ma custa fiat una visione ebbia, no fiat sa beridade.

S’anàlisi chi Cherchi faghet de De Martino intrat a beru in sos minùgios de custu maistru importante de s’antropologia italiana: b’agatamus sos artìculos chitzulanos, sos laboratòrios, lìteras mandadas e cabos torrados, finas a lompere a sas òperas prus mentovadas e fungudas de s’etnòlogu napoletanu. Ogni libru de Placido Cherchi mentovat sos documentos, sas òperas crìticas e ogni mìnima caminera de su chi at iscritu e pensadu De Martino. Ite at fatu, de mannu, Cherchi? Isse at postu a currere s’arresonu filosòficu cumintzende dae sa proa manna de s’isperiada etnografica, at bòlidu ponnere in mustra sa volontade militante, de su mundu populare, de si illebiare de sas cadenas chi su mundu s’àteru l’aiat presu. Si posca faeddamus de intragnas psicològicas, tando tocat de nàrrere chi custu disìgiu, e a su matessi tempus gosu, de iscobiare e fàghere logu a unu De Martino semper nou si diat podere pensare sighende sa caminera dereta chi nos giughet a sos peses de su Edipu. Postu a ogros a su ruere de su Edipu comunitàriu Cherchi s’est atrividu a nàrrere «marranu» a De Martino, unu babbu chi est istadu «su connoschere» prus mannu, ma a su matessi tempus fintzas «s’istorbu» prus difìtzile de inghiriare pro currere fatu a su disìgiu intelletuale de sa «persone» Placido Cherchi. A custu Edipu non at mai curtu fatu unu Nartzisu; su àere dadu prus importàntzia a betare tzolocu a De Martino, chi a l’assimigiare, at brotadu unu «sugetu», de filosofia faeddende, chi non s’est faladu mai. Su «pensamentu forte» binchet su «pensamentu dèbile». Sa chirca demartiniana at bogadu a pitzu una visone de su maistru funguda, un’idea de òmine de cherbeddu chi at mandigadu panes de sete furros, isperiada de traessu in su mentres chi faeddat cun totu s’ordimìngiu filosòficu de su XX sèculu. Semus faeddende de unu cuntributu nòdidu intro de su cale pensamentare a nou sos raportos tra etnologia e filosofia.

Chena mancare si diat podet narrere chi su meledu de Placido Cherchi subra de sa Sardigna est una de is crais pro movere istùdios noos e prus pagu istracos. Su de àere pensadu a custu mundu culturale comente «cultura de su chi si diat pòdere fàghere» e nono comente «cultura de su chi si devet fàghere» est sa faina prus nòdida. Custu a partire dae s’iscavu de sa limba, unu sardu «decostruidu» in sos minùgios in limba de su conditzionale imbetze chi de s’indicativu. Connotu e ammentadu in totue s’esèmpiu de sa tatza e de su conditzionale. Placido lu contaiat pagu prus o mancu gasi: «Si deo àere faeddadu bene su sardu e si mi àere agatadu a dae in antis meu una tatza e l’aiat dèvida cramare pro nòmine non diat nàrrere “Custa est una tatza”, comente si fiat dèvidu nàrrere si àeremus faeddadu in manera indicativa. Imbetze nono, diat nàrrere: “Custa diat èssere una tatza”, segundu unu primu impitu de su conditzionale sardu. Sa diferèntzia cun sa limba italiana est chi, si bi bolimus andare a fundu, diat pòdere impitare fintzas àteras duas formas (ipotèticas a beru custas) de conditzionale. Difatis, si non so gasi cumbintu de cussa tatza, tando, diat pòdere fintzas nàrrere “Custa diat dèvere èssere una tatza” (in italianu, pro narrere, custa forma non esistit). Ma si, a la nàrrere tota, non nde so cumbintu in nudda, tando so malu a beru e naro: “Custa diat dèvere pòdere èssere una tatza”. Neende gasi so atroghende chi cussa, forsis, pro-priu una tatza non est. Custu proite? Ca s’idea filosòfica de tatza chi deo giutu in conca est meda prus forte de sa visone de sa tatza chi apo a dae in antis in su momentu. Si esistit un’autore chi marcat s’arresonu filosòficu intro de s’arresonu de sa limba sarda cussu est pro-priu Placido Cherchi. Proite, narat isse, cun una limba chi marcat filosofia, sa cultura sarda non at brotadu filòsofos? Custu bòidu si diat pòdere ispiegare, a parre de Cherchi, cun sa natura tosta de sas cunditziones comunitàrias chi ant semper minimadu a pagu e nudda sa libertade de su pensamentu, de fàghere e de iscontzare, dassada a su sugetu.
Àteros arresonos sunt semper istados su cuntzetu de «sa birgòngia de nois àteros» e «sa cussèntzia culturale». Bos pedo de leghere custu iscritu Due o tre cose, per decidere di essere sardi, in su cale si cunfrontat cun su tema de sa birgòngia chi sos sardos ant (e forsis sighint a àere) de sa cultura istòrica e traditzionale issoro.

Placido Cherchi forsis est s’intelletuale ebbia chi at pòdidu e ischidu abbaidare sas camineras culturales de sa Sardigna ponende impare ogradas antropòlogas, filosòficas e fintzas artìsticas. Non est unu antropòlogu de s’iscola de Casteddu ebbia, ma fintzas crìticu e istòricu de s’arte. In custa beste at donadu paràulas e pàginas sas prus nòdidas pro contare de s’òpera de Costantino Nivola e de Pinuccio Sciola. Un’idea chi in isse torraiat meda fiat cussa de tancare su cungiadu de sos istùdios sardos cun s’etnomusicologia, gasi faghende ponnere a currere unu meledu a bator dimensiones chi cumbinat filosofia, arte, antropologia e mùsica.

S’òmine Placido Cherchi est sa persone prus a sa manu chi deo apo connotu in su mundu intelletuale sardu. Finas cun cussa atza de meledu chi no finiat prus, cun sas paràulas impitadas comente sòlidos e pro sa passèntzia chi tocaiat de àere iscurtende·lu. S’est fatu òmine faghende su balente a trèighi annos, no a tesu meda dae su nuraghe Lughèria, àpenas in foras de sa bidda de Òschiri, in su logu in-ue su generale La Marmora agateit su carreddu in brunzu nuràgicu ùnicu in Sardigna. Pro iscummissa cun sos amigos atzeteit de s’isterrere in sa ferrovia e de si faghere colare subra su trenu, sa litorina fiat tando. Istèrridu in mudandas, in una ferrovia de sos annos chimbanta, prena de prùere e de preugu, fateit tzocare su coro suo minore. In Òschiri si contat de unu piseddutzu chi curriat iscurtzu e in mudandas fatu a sas tancas, a curtzu a sa ferrovia, de unu piseddutzu chi si fateit colare su trenu subra e chi curriat pro fuire dae unu machinista chi a su cumintzu creiat de l’àere ischitzadu e mortu. «Mi so fatu òmine in pagos segundos», custu contaiat s’oschiresu Placido Cherchi.

Deo mi so interessadu a su fungudu-mine de s’arresonu sardu cando aiat dae pagu barigados sos degheoto annos, posca de àere intesu unu paesanu fàghere una faeddada intitulada «Tempus mìticu e tempus istòricu in s’impitu de sa limba sarda». Cussu òmine fiat Placido Cherchi e deo fiat unu piseddu chi pro sa prima borta intendiat faeddare de sa limba sua, su sardu, in una manera noa, animosa, possìbile, in resone de sa novidade e de sa richesa culturale. Coladu carchi annu cumintzeit una tratèntzia sentida tra un’istudiosu de sos prus nòdidos e unu piseddu apassionadu a sa cosa sarda, una tratèntzia chi at a sighire chena mancare, fintzas como, semper. Pedru Clemente, su presidente de su sòtziu de sos antropòlogos italianos, unu de sos acadèmicos prus mannos de Italia in custu campu, carchi annu faghet mi neeit: «E Placido ite paret? Est chentu bortas prus mannu de me!». Pro-priu gasi Placido, ses mannu a beru.

*Custu post est istadu iscritu impitende su curretore pro s’istandard linguìsticu LSC chi si podet iscarrigare dae su situ de sa Regione Sarda a custa pàgina. Est una proa, apo praghere de retzire cummentos e cunsitzos.

 

Annunci

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...