Arratza de degòlliu pro Nurnet. Chena cumprendere chi sos gigantes semus nois!

Briga manna pro sos gigantes. Ma chie est su nanu e chie su gigante?

In custu degòlliu pesadu pro Nurnet, màssimu pro li andare contra, mi so firmadu un’iscuta bona a lèghere sos post de Vito Biolchini (Volontariato e beni culturali: cosa insegna il caso Mont’e Prama (ma che accademici e politici si rifiutano di capire)) e de Omar Onnis (Essenzialismi culturali, populismo e progetti politici opachi). Leturas diferentes, Biolchini iscriet chi «Su voluntàriadu, finas in su campu de sos bene culturales, diat dèvere agiuare su servìtziu pùblicu, e custu podet èssere (si sintzeru e pretzisu) unu modellu nòdidu a beru (totu “sardu” mi benit de narrere) de su fàghere e de su contivigiare s’archeologia. Su bisu andat postu a currere, gasi comente s’est fatende in Monte Prama». Onnis, imbetze, nos contat chi «Nurnet, forsis finas chena l’ischire sos sustenidores suos, paret figia de cuddas fainas bonas a ammasedare e torrare a sa muda s’arresonu polìticu e sotziale sardu, nono a brotare una crèschida de cultura e de tziviltade».

Su post de Vito Biolchini mi paret “lìberu” e prus a totu ponet una pregunta: proite atzetamus sos voluntàrios in campu medicu (ambulantzas e 118) e non in campu culturale-archeologicu? (Deo dia agiunghere: proite sos chi ant istudiadu archeologia timent gasi meda sos chi sunt apassionados de archeologia?). S’arresonu de Biolchini m’est pràghidu ca marcat su bisòngiu semper prus mannu, in una sotziedade semper prus pòbera, de un’idea noa de fàghere paris e de pònnere a cumone pùblicu e tzitadinos organitzados.

Su post de Omar Onnis mi paret prus “polìticu” giradu a matzoninu, aterunu pagu s’iscusat pro cussos (pagos o medas?) indipendentista chi si lassant leare sa manu dae sas paristòrias de Nurnet. Forsis s’iscusat pròpiu pro sos de ProgRes chi fiant in Monte Prama? (unu lùmine, Frantziscu Sanna…). Ma cun chie s’iscusat? A isse cheret preguntadu. Deo naro una cosa, s’indipendentismu chi naschet in fatu a sos tres Frantziscos (Pala, Sanna, Sedda) est un’indipendentismu chi pro onni campu de sa cultura dirigente sarda at fatu un arresonu chi s’assimìgiat meda a cussu de Nurnet. Tzertu chena èssere comente Nurnet, ma s’assimìgiat. Proite, tando, Nurnet emmo o Nurnet nono, Onnis non bidet custu matessi arresonu in s’archeologia? A isse cheret preguntadu. Nàrrere chi sos voluntàrios sunt belle totu diletantes de bator a soddu diat chèrrere nàrrere, pro coerèntzia, chi su “protzessu/acaramentu” fatu dae Sedda e Sanna (cando fiant galu istudiantes universitàrios) a Bellieni e Lussu àteru non fiat si non una faina pesada dae unu fiotu de dischentes. E cantos apassionados voluntàrios de istòria sarda ant postu fatu a Sedda e a Sanna in sa cundenna de Lussu e Bellieni? Deo naro in paritzos, e non creo chi fiant totu istòricos o òmines de cultura o professores o iscritos in carchi albu.

***

Tocat de nàrrere chi sa lege istatale e cussa regionale previdint sa possibilidade de incarrigare sos assòtzios de voluntàriadu de còmpitos cales: tentare sos logos archeològicos e sos logos museales, acollire e informare sos bisitadores, fàghere didàtica in sos museos, iscrìere ischedas tècnicas, catalogare e meda àteru. Sa lege reconnoschet sas capatzidades de sos voluntàrios culturales o los isfrutat? Totu de bidere. E ite nàrrere de sos ispetores onoràrios de sas Sovrintendèntzias, ischirriados in mesu de sos voluntàrios culturales, chi in sas biddas prus minores agiuant e non pagu sos archeòlogos de s’Istadu?

Bos fato unu contu. In Òschiri aimus unu museu archeològicu dae su 2004, prontu, cumpridu, ma tancadu. Su Comune de Òschiri non resessiat a buscare su dinare pro l’aberrere, sa Regione non l’at finantziadu mai. Custu museu est istadu abertu in su 2011 pro mèdiu de una cunventzione intre su Comune de Òschiri e un’assòtziu de voluntàriadu oschiresu (Assòtziu Su Furrighesu).

Su carreddu in brunzu nuragicu agatadu in Òschiri dae La Marmora, ùnicu in Sardigna. Custu est su calcu espostu in su Museu de Òschiri.

Chena voluntàriadu custu museu si fiat frazigadu tancadu. Partit su museu e comintzant sas primas visitas, ma no a su museu ebbia. Paris cun su museu, paga gente m’ais a nàrrere, ma unu tzertu “pagu” est belle semper “meda”, acudint finas sos bisitadores pro sos sitos archeològicos de sa bidda, màssimu su situ de Santu Istèvene.

Santu Istèvene, Oschiri. Foto de Massimiliano Chirigoni leada dae Facebook

Pròpiu Santu Istèvene nos dat s’idea de comente s’archeologia “istatale” non potzat acudire a totu. Custu artare est ùnicu in Sardigna, s’archeologia ufitziale e manna non b’at fatu mai perunu iscavu e mancu una monografia. No at tentadu mai su logu, no at mai fatu promotzione. Carchi archeòlogu o laureadu in archeologia at iscritu de su situ in rivistas comente “Sardegna Antica” o àteras gasi. Lilliu non nd’at faeddadu mai, e lu connoschiat. Contu ateretantu, e lu connoschiat finas isse. L’at tratadu in manera isparta Paola Basoli chi pro annos e annos est istada sa responsàbile de sa Sovrintendèntzia pro su Monte Acuto. Custu artare non cumparit in peruna guida chi benit bèndida in sos sitos archeològicos mannos de Sardigna o in sas butegas de sa 131. Comente òpera a balla sola b’at iscritu subra Giacomo Calvia e bostu, operadore de sos benes culturales e guida turìstica (Oschiri. Guida all’altare rupestre di Santo Stefano. Pietre custodi di dubbi – Carlo Delfino).

S’eventu “Archeologia sotto le stelle” – Giorgio Pala contat Santu Istèvene a sa gente acudida.

Naro deo, si custu Museu e custu situ no aiant àpidu s’agiudu de su voluntàriadu aiant sighidu a èssere mortos. Imbetze, a bellu a bellu, sunt lòmpidos a 3.000 bisitadores s’annu. Pagos, nde so seguru, ma chena voluntàriadu mancu cussos pagos aimus àpidu. Capatzu chi in sos annos crescant, chi finas àteros operadores econòmicos oschiresos cumintzent a bìdere un’incràs econòmicu. Ma si totu custu at a sutzèdere est ca b’at àpidu voluntàriadu chi, paris cun sas istitutziones, at ischidu mantènnere su logu e nd’at fatu unu logu de aprodu. In sos annos noranta sa Sovrintendèntzia connoschiat giustu una barantina de nuraghes de su sartu de Òschiri. Gràtzias a sos voluntàrios, màssimu a Giorgio Pala (chi sa matessi Sovrintendèntzia at posca fatu Ispetore Onoràriu pro su sartu de Òschiri), s’autoridade at connotu nessi àteros binti-bintighimbe sitos nuràgicos. Custas non sunt lanas.

Tando istamus atentzionados, b’at voluntàrios e voluntàrios, non sunt totu che pare, non sunt totu diletantes e mancu fanta-archeologos. B’at voluntàrios chi ischint traballare cun sas istitutziones, cun sas Sovrintendèntzias e cun sas Universidades. Deo no intro in su mèritu de Nurnet, e pagu so interessadu a li sighire sas codias (semper chi bi nd’apat), ca pagu nde connosco s’atividade e sa gente. Bido però isballiadu pònnere totu in su muntone. Bido imbetze giustu, comente faghet Biolchini, marcare una caminera obligada pro s’incràs. Ca proite, paris cun su dinare istatale, sunt cumintzende a si nche bolare finas sos pugiones. E cando si nch’ant a mòrrere finamentas sos apassionados voluntàrios, o cando sa sotziedade los at a ochiere, tando b’at àere ite rìere. Ma ant a rìere in pagos, magare cussos turistas chi ant a andare a Barùmini e ant a intèndere sas guidas archeològicas registradas a s’albo chi a sos bisitadores narant: «Custos nuràgicos, lampu, fateint sos nuraghes chena mancu connòschere sa matemàtica e sa geometria!» Tzertu chi issas las connoschent sa matemàtica e sa geometria…

Totunu Lilliu. Unu die acumpangieit a Barùmini gente de sa corte reale inglesa, s’arrumbeit cun su bratzu a su mastio de Su Nuraxi e a custos inglesos, mantenende·si semper arrumbadu e fatende·li de manu cun s’àtera, li neeit: «Bidende lu seis custu nuraghe? Custu l’amus fraigadu prus de 3000 annos faghet». Non nd’isco meda, ma forsis a mannu una cosa Lilliu l’at cumpresa: pagas lanas, sos gigantes semus nois!

Annunci

Un pensiero su “Arratza de degòlliu pro Nurnet. Chena cumprendere chi sos gigantes semus nois!

  1. Pingback: La storia è politica? ~ SardegnaMondo

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...