Ite curiosos chi seis, màndiga e nega!

Unione Sarda

In sa die de s’eletzione de Sergio Mattarella a Presidente de sa Repùblica italiana, L’Unione Sarda a pàgina 4 e 5 pùblicat un’inchiesta subra de sos istùdios de cosas sardas in sas universidade e in sas iscolas isulanas. In mesu a àteros benint intervistados Leopoldo Ortu, Luca Lecis, Attilio Mastino, Diegu Corraine, Maria Ausilia Fadda, Antonello Gregorini.

Totu chi narant chi s’istòria sarda cheret istudiada, sa limba su matessi, ma mai niunu chi narat comente. Mastinu, pro sa limba, narat chi amus 377 dialetos e non si podet agatare una sìntesi. Ammento a Mastinu chi sa Limba Sarda Comuna esistit e chi isse forsis est su primu chi non cheret agatare una sìntesi. Ispieghet proite. Ortu narat ateretantu, faeddat chi si si chircat de impònnere una limba sarda non si resesset a andare a dae in antis. Tando pregunto a Ortu: ma in àteros logos comente ant fatu? Chie at faeddadu de impònnere una limba sarda? Bah…

In sa matessi inchiesta b’est su loghigheddu finas pro NurNet, «s’iscàndalu» de sos ùrtimos tempos. A pàrrere meu in Sardigna nch’amus NurNet meda pròpiu ca proite chie devet detzidere non detzidet mai: sigomente nch’amus 377 dialetos mantenimus sa limba a manera dialetale e non giughimus a dae in antis propostas peruna (faeddo de su mundu acadèmicu), sigomente nch’amus un’istòria totu nostra e tropu diversa dae cussa italiana est difìtzile meda a pònnere sas duas cosas paris in sa matessi iscola, e semper gasi narende.

Maria Ausilia Fadda, un’archeòloga naro, no una de NurNet o de àteru mundu, narat: «Devides bidere s’ispantu de sos pipios chi benint a su Museu de Nùgoro cando ischint chi sa Sardigna issoro, in tempos antigos, si l’at gherrada pro bellesa e importantzia cun totu sas tziviltades chi issos istùdiant in iscola, dae cussa Egitziana a cussa Babilonese, dae sos Assiros a sos Sumeros». Non l’est narende unu fanta archeòlogu o unu chi cheret pesare paristòrias in contu de nuràgicos o unu chi bisat unu mundu antigu sardu a manera tropu etno-tzentrica. No, lu narat un’archeòloga de sas prus connotas.

Su fatu chi s’istòria e sa limba de sos sardos siant semper istadas iscartadas est beridade, no est fàula. Est dae custu iscartare e pònnere in unu angrone chi naschet totu su chi istudiosos, acadèmicos, laureados in matèrias istòricas o archeològicas o linguìsticas bident comente unu furare sos istùdios issoro. Totu custu gira gira de gente chi abòghinat fatu a su logu pesende a bolu paristòrias de su mundu antigu, cosa chi a pàrrere meu non faghet gasi bene, movet dae sa negatzione de istùdios sardos in sas iscolas. Àsiu nd’ais de istrampare su culu a terra.

E tando narade chi a bisare in manera etno-tzentrica su mundu antigu no est cosa bona, e custu andat bene, ma narade finas chi sas cosas sardas, pro no non de fàghere paristòrias metzanas, devent èssere istudiadas in iscola a partire dae su comintzu. Si non cherides chi si torret a pesare carchi àteru tsunami e carchi àteru Sergio Frau non cuedas su mundu sardu de sa limba e de s’istòria. Cando ais a èssere prus atrividos e prus pagu ortulanos de s’academia italiana, tando, de malas paristòrias subra de s’istòria antiga nostra non nd’amus a àere prus.

Pro como, notìtzias de custas dies, ischimus chi sa Giunta regionale at presentadu una finantziària chena dinare pro sa limba sarda e chena dinare pro sa tzelebratziones de sa Die de sa Sardigna. Istudiosos chi non aguantades a sos fanta-istoricos ite nde narades? Leade positzione nessi una borta.

Annunci

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...